El 10 de febrer es va inaugurar l’exposició “Les cares del turisme”, basada en un reportatge fotogràfic de Marten Persiel. L’exposició romandrà oberta fins al 5 de març al Carmelitas Gallery (c/Doctor Dou 1, Barcelona)
Amb motiu de la inauguració de l’exposició, varem organitzar un debat amb diversos experts relacionats amb l’activitat turística: Joan Buades, Gerard Costa i Nuria Paricio.
El debat va incidir sobre diverses idees:
Per una banda, Joan Buades va relacionar el Turisme amb la Cooperació, assenyalant que la República Dominicana és el país del món on hi ha més influència catalana en l’àmbit turístic. “Si fòssim independents seriem la segona potència del món en hoteleria”. Va destacar que més de la meitat del negoci es fa en països en desenvolupament i que, mentre que se suposa que el turisme ha fet una gran promesa a les societats no desenvolupades (tal i com va passar aqui als anys 50), la promesa de la riquesa fàcil, en realitat la inmensa majoria de la població no s’ha fet rica. Aquesta és la realitat. Per tant: no és veritat que el turisme sigui una via pel desenvolupament en tots els casos. També va destacar que entre el 75 i el 85% dels diners que genera el tràfic turístic torna a través de paradisos fiscals i, per tant, no reverteix en els països destí del turisme. Pel que fa a un tema com el canvi climàtic, va assenyalar que o bé la industria turística internacional s’apunta a la reducció de les emissions o no hi ha res a fer amb el canvi climàtic. Una idea central va ser assenyalar que, per part dels governs locals, les decisions que prenen en relació a la inversió turística determinen en gran mesura les condicions de vida de les poblacions locals: per exemple a Dominicana s’han ampliat 6 aeroports des del 2000 però tota la inversió en infraestructures signifca que no s’ha invertit en altres necessitats socials, com escoles, sanitat, etc.
Per la seva banda, Gerard Costa va assenyalar que, tal i com passa en el món anglosaxó actualment, ja no cal parlar de responsabilitat (és a dir, no importa de qui és la culpa), sino que només es parla de sostenibilitat. A més, va destacar que el turisme és clau: 10% de la riquesa del PIB i que, d’ell, depenen més de 140 sectors, la qual cosa dificulta extraordinariament la seva regulació. Com a idea clau va assenyalar que el canvi en la indústria només vindrà pel canvi en el comportament del consumidor, és a dir, el turista. El que estem veient de sostenibilitat en el món no ve tant de preocupació del sector hoteler, sino de la demanda de ciutadans que volen un altre tipus de turisme i, per tant, la indústria cubreix aquesta necessitat.
Nuria Paricio va assenyalar com, al barri del Raval, les empreses turístiques internacionals que hi operen s’han implicat en la realitat del barri: la diferència amb altres territoris on això no passa és que al barri del Raval hi ha un fort teixit associatiu i això ha permés gestionar el turisme millor.
